dimarts, 3 d’octubre de 2017

EL PROFESSORAT I ELS VALORS CONTROVERTITS . n




La participació i vocació com a docent exigeix estar molt preparat per fer front a les realitats socials. Quan parlem de l'aprenentatge significatiu clarament volem per  dir que les preocupacions socials cal donar-hi cabuda i saber aprendre a gestionar-les de manera educativa . Per això en temps convulsos la tasca docent es converteix no en una guerrilla o una defensa de les ideologies sinó tot el contrari en una aposta pel diàleg, la bona entesa i la demostració que els valors com la pau, el diàleg requereixen de la práctica de la voluntat, la racionalitat i la capacitat de gestionar les emocions. 
D'aquí la defensa més que mai de la neutralitat educativa en temps que el que resulta més valuós no és cap defensa de unes determinades posicions ideològiques que sota la fe i la creença sostenen que la raó la tenen o consideren tenir-la elles i ells sinó cal anar al rerafons del problema , o sigui, entendre que el professorat no ha de posicionar-se ideologicament sinó ha de responsabilitzar-se de contribuir a ensenyar el diàleg, la pacificació del conflicte, la racionalitat amb arguments , la capacitat d'empatia, la escolta activa, la defensa i el respecta a les persones per sobre de la discrepància de les idees. 

Més que mai convé situar-se en la neutralitat i no caure en la manipulació que instrumentalitza als altres i oculta la seva instrumentalització. La manipulació sempre és una forma de beligerància encoberta i cal com a professorat fugir . 

El valor del professorat es juga precisament en fugir de tot adoctrinament de tota manipulació i  optar per una neutralitat estratègica no dirigida a afavorir cap opció en particular i si en canvi ajudar a donar eines i estratègies per aprendre a raonar, aprende a ser crític i socialment ciutadà d'una societat plural, diversa i oberta. 

dimarts, 19 de setembre de 2017

CONVOCATÒRIA MOSTRA FOTOFILOSOFIA 2017.


Convocatòria 2017


IMG_0079Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2017 (UNESCO, novembre) es convoca la Mostra de fotofilosofia. L’objectiu és enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia dels centres dels instituts. La Mostra pretén aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.
BASES:
  1. El termini d’aquesta convocatòria és del 12 de setembre al 30 d’octubre de 2017. Durant aquest periode l’alumnat postejarà les seves fotofilosofies. S’admeten també posts fets el curs anterior que no s’haguessin pogut incloure en la Mostra anterior.
  2. Es participa per centres a través de blogs. Cada professor o professora crea un blogexclusiu per a Fotofilosofia dels de la XTEC o de Blogger (aquests són més senzills, encara que cal gestionar-los amb un navegador diferent del que feu servir amb l’adreça @xtec). El blog s’anomena filo+nomdelinstitut. S’hi afegeixen enllaços amb els altres centres participants. És aconsellable aprofitar els blogs de convocatòries anteriors, sense esborrar els posts antics. Convé crear un blog específic per a l’alumnat de l’optativa de 4rt. En aquest cas es dirà filoeso+nomdelinstitut.
  3. S’inscriu el centre al formulari del CREAIF corresponent (menú esquerre “Inscripció fotofilosofia”). S’ingressen 10€ per a les despeses al compte de la SCF Caixabanc ES87 2100 0963 6202 0007 5604, indicant “Fotofilosofia” i el nom i cognoms del professor o professora.
  4. Cada post correspon a un alumne/a. Poden introduir-los ells mateixos, o fer-ho alguna persona encarregada o, encara més fàcil, a través de l’adreça de correu del blog.
Si s’accedeix en el blog:
    1. En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
    2. Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada;
    3. Al peu d’aquesta, al marge dret s’hi escriu “Feta per+alias/nom”.
    4. Convé afegir-hi etiquetes o categories:: natura-cultura, Nietzsche, antropologia, metafísica …).
Si s’envia per mail:
  1. Tenint la fotografia en la pantalla del dispositiu, se selecciona “enviar per correu”. I s’hi posa l’adreça mail del blog. Caldrà que el professor hagi habilitat i creat una adreça per a la recepció de posts per correu en la configuració del blog.
  2. En l’assumpte o tema del mail, s’escriu la pregunta. A l’interior, al peu de la foto “Feta per+alias/nom”. S’envia.
  1. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia (de preferència n’ha de ser l’autor, o disposar del permís explícit de la persona autora). El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).
  2. Les fotofilosofies podran ser publicades en altres llocs. Se sotmeten a llicència Creative Commons de reconeixement, ús no comercial i sense modificació. Podeu veure fotofilosofies de mostres anteriors en els enllaços del blog de la Mostra.
  3. Si és l’alumnat que posteja la seva fotofilosofia, un cop fet ho comunicarà al seu professor o professora.
  4. Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotofilosofies i les enviarà per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 15 de novembre de 2017 a les 17 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement. Alguns criteris de valoració: pregunta punyent, valor artístic de la fotografia, potència de la interrelació (es precisen en el blog de la Mostra).
  5. De totes les presentades, se seleccionaran tres fotofilosofies que seran defensades breument per les seves autores o autors en l’acte final de la Mostra.
Calendari 2017
12 set.
fins 30 octubre
Cada centre s’inscriu emplenant el formulari d’inscripció al CREAIF.
L’alumnat crea i posteja les seves fotofilosofies.
Fins el
3 novembre
Cada centre tria les millors (aproximadament un 10% de les presentades) amb el sistema i criteris que decideixi: Selecció d’un jurat, votació entre l’alumnat, etc. Poden donar-se premis internament.
Fins el
8 de novembre
Cada centre:
– comunica la llista de l’alumnat guanyador amb nom i dos cognoms, curs i centre emplenant l’altre formulari del l’alumnat guanyador a la pàgina del CREAIF.
– envia un pwp amb les fotofilosofies guanyadores a rmoix1@gmail.com i a jbeltran@xtec.cat, seguint el format usual. Aquestes s’aplegaran en un pwp que es projectarà en l’acte final.
15 de novembre dimecres,17 hores
Aula Magna Facultat de Filosofia UB
Acte solemne final de la Mostra de Fotofilosofia i celebració del Dia Mundial de la Filosofia, que figura en la llista dels celebrats mundialment reconeguts per la UNESCO. Hi són convidats els i les alumnes premiats de cada centre i les famílies i amics i se’ls lliuren els guardons. Tres alumnes defensaran la seva fotofilosofia i un especialista comentarà una selecció de les premiades.
Un grup d’alumnes realitzarà una performance reivindicativa.
La resta del curs es pot aprofitar la xarxa de blogs per treballar i il·lustrar els temes, obrir noves convocatòries del centre enfocades a una temàtica, etc.
Organitza: Adhoc-Filosofia a Secundària-Grup de Didàctica de la Filosofia (SCF). Col·labora: CREAIF, Facultat de filosofia UB, Societat Catalana de Filosofia, Barcelona Pensa.

CONCURS DE FOTOGRAFIA FILOSÓFICA

Podem alimentar-nos tota la vida de pa ? 
    Iniciem el curs de Batxillerat 2017-2018 i podria ser que també comencis amb una nova matèria :
la filosofia. 
Filosofar és un acte vinculat amb el pensar. Però especialment la filosofia ens ajuda a pensar de forma crítica, reflexiva, coherent,argumentant i raonant els motius de la decisió que prenem.

Una de les moltes maneres de aprendre a pensar millor o de forma filosófica és  fent-nos una bona pregunta. 

Quan ens fem preguntes ens acostumem a fer dos tipus de preguntes: 

  1. Les preguntes que ens dirigeixen a una única resposta . Les podem anomenar preguntes tancades . Un exemple podria ser : Avui fa sol ?  Si o NO ? 
  2. Les preguntes que ens dirigeixen a més d'una possible resposta.Les podem anomenar preguntes obertes. Un exemple podria ser : Per què el sol ens dóna energia , és pot esgotar ?


El segon tipus de preguntes són les propiament filosòfiques. Per això et proposem un concurs per participar en la mostra de fotografia filosòfica dins els Països catalans. 

La proposta que et fem és : 

Buscar una bona pregunta oberta que ajudi a pensar , que interrogui a la gent , que ens veiem obligats a esforçar-nos per pensar. 
Un cop tinguis la pregunta que pot ser sobre qualsevol tema que et sembli suggerent : vida, mort, emocions, justicia, politica, ciència, coneixement, societat, pobresa, valors, ....Aleshores has de poder trobar una fotografia que teva , personal que doni suport a la pregunta que et formules. 

De tal manera que la pregunta i la fotografia ofereixin aquest espai per filosofar, per aprendre a pensar. 

Un cop tinguis ja les dues coses has d'entrar amb l'adreça (usuari : cadellsarnau14@gmail.com) i la contrasenya que tens dins blogger . 
Mirar si hi ha algun post penjat per alguna companya anteriorment i indicar amb el número que segueix al penjar , numerant la teva pregunta i a continuació penjar la fotografia. Per últim no oblidis posar-te un pseudònim , o àlies : "per exemple : Sócrates. I finalment etiqueta amb un concepte el tema de pregunta que has escollit (per exemple : si has fet la pregunta sobre el sol que deieim pots etiquetar "natura" ) . 

Qualsevol dubte posa't en contacte amb el professorat de filosofia. 








argumentant , raoann 

divendres, 30 de juny de 2017

MARXAR DE CASA AMB UN COP DE PORTA FORT I CONTUNDENT



M'agrada pensar que quan marxo de casa he donat el bon dia i he fet un petó. Un curs ha de ser com una casa que un ha compartit al llarg dels anys dia rera dia , hora , minuts, segons ,  amb  tothom qui conviu. 

Segurament l'ennuig dels qui en marxar de casa donen un fort cop de porta es producte de no valorar més que el seu únic jo. Un jo crescut, a vegades poc conscient i poc responsable. 

En els dos cursos com a coach -professor- tutor personal i col·lectiu he estat fidel a cercar totes les eines i recursos per motivar, engrescar, valorar, escoltar, aprendre, estimar, comprendre, ... per això uns han deixat la casa bé ,contents els primers anys, altres han marxat ara a disgust i cridant . 

Penso que diu molt de les persones oblidar ser agraïdes per tot allò que hem rebut, el que hem donat i el que ens han ofert . Si un abandonar la casa és difícil encara més és fer-ho sense donar el comiat just i necessari , bonic i humà com a persones. 

Segurament la percepció de qui es queda a casa pensant en el cop de porta darrer de l'adolescent que ha marxat és relatiu , però el que no resulta relatiu és adonar-se de l'esforç que tot el professorat ha fet per que qui marxi de casa ho faci amb totes les condicions millors. 

Sento que abandonar la llar a vegades es pot fer de moltes maneres i quan qui marxa ho fa sense cap paraula, sense cap gest, sense per part de families i alumnat valorin els temps i els espais , potser diu molt de qui ha marxat ...



dijous, 9 de febrer de 2017

VISITA A TARRAGONA . 1 DE FEBRER.

Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i a les illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana. La presència militar i les comunicacions també van convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics, ahora que esdevenia el centre d'un territori colonitzat per mitjà de uillae i conreat intensivament (vinya, olivera i horta).
Durant els primers dos segles d'existència la ciutat degué tenir l'estatus de federada, i no va ser fins a la segona meitat del sege I a.C. que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco, tot i que resta dubtós si el nou estatus va ser en temps de Juli Cèsar o d'August, que va establir-s'hi durant els dos anys de guerres càntabres. Així mateix es va convertir en capital de l'extensa província de la Hispània Citerior Tarraconense, a més del seu propi conuentus o districte judicial.
El reconeixement de la seva capitalitat, que fins llavors degué ser exercida només de facto, va implicar l'interès de Roma per monumentalitzar Tàrraco a fi d'augmentar-ne el prestigi i fer-ne un centre difusor de la propaganda imperial. El primer projecte, executat en època d'August, va comprendre la reforma del fòrum de la ciutat i el teatre, tots dos a la part baixa, propera al port. El segon programa va ser força més ambiciós: la construcció durant el període de la dinastia flàvia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província. Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.



Tàrraco ser capdavantera en el culte imperial a Occident: va dedicar un altar a August, sobre el qual va créixer miraculosament una palmera. Després de la seva mort va aixecar un temple, probablement al fòrum provincial, dedicat al mateix emperador, ja divinitzat. La foto (MNAT) representa un sesterci encunyat a Tàrraco en honor d'August amb la representació del seu temple.

El difícil relleu del seu emplaçament i, potser, el seu creixement paulatí van impedir en gran mesura que la ciutat seguís l'estructura típica de les fundacions romanes. Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó que descendia fins al mar, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses. El circ n'ocupava tot una i migpartia la ciutat: en les dues superiors es va edificar el fòrum provincial (en una el temple i en l'altra la plaça de representació-, mentre que els nivells inferiors, que baixaven fins al port, eren les àrees residencials, amb el fòrum de la colònia situat en l'extrem sud-oest de la ciutat, en comptes d'ocupar un espai més central com era costum. Les exigües restes d'un carrer (decumanus) pertanyent a l'àrea residencial immediata a la basílica fan pensar que el traçat viari era ortogonal. Si prenem com a model aquesta quasi única mostra hem de suposar que els carrers feien un fort pendent, estaven empedrats i disposaven de clavagueres Els edificis que s´hi observen són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernae (establiments comercials), una d'elles amb habitatge a la rebotiga. El port, el teatre i l'amfiteatre quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat.

El carrer conservat al costat de la basílica, amb les tabernae a l'esquerra. S'hi pot observar la vorera i la calçada. A la foto de la dreta, la clavaguera (cloaca) que hi passava subterrània (S.G.).
Des del segle I a.C. al II d.C. Tàrraco coneix una gran prosperitat econòmica paral·lela al favor imperial, però a finals del mateix segle II d.C. part de les elits de la ciutat van sofrir la repressió de l'emperador Septimi Server per haver donat suport al seu rival Albí. A partir d'aleshores s'inicia la decadència de la ciutat, malgrat que tindrà períodes de revifada. El 260 Tàrraco va ser devastada pels francs. Amb la reforma administrativa de Dioclecià la província Tarraconense va quedar molt reduïda i, ja sota els reis visigots, al segle V, perd la capitalitat a favor de Bàrcino i Toledo. Tanmateix la continuïtat de la seu del bisbe metropolità li va assegurar un paper encara important.
Des del segle III d.C. el nucli urbà va patir una forta transformació: l'àrea residencial, a la part baixa de la ciutat, va anar-se despoblant progressivament, mentre que els grans espais del fòrum i del circ de la zona alta van perdre les seves funcions públiques per omplir-se d'habitatges, que aprofitaven les estructures dels antics monuments esdevinguts obsolets. Alhora van sorgir nous edificis menys magnificents de representació política o religiosa (basíliques cristianes, l'església catedralícia...). D'aquesta manera la ciutat tardoromana, replegada entre les muralles de la part superior i el circ -igual que la medieval-, quedarà molt reduïda respecte als períodes anteriors. Tarragona no tornarà a tenir l'extensió que tenia en la primera etapa de l'Imperi fins al segle XX.


Un matí a Tarraco. Hem agafat el tren des de Barcino. En arribar hem visitat el teatre en reconstrucció , ara més expandit . Seguidament hem visitat les muralles ..el museu ...l'Anfiteatre, ....
Una jornada intensa matí i tarda fins el retorn a Valldoreix novament amb tren.